Sóc un gran aficionat al teatre, tant que de vegades veig el teatre al carrer, en escenes quotidianes, o simplement em ric sols, per norma general m'agraden més les comèdies que els drames, és més escrivint veig imatges efímeres de obres que hem vist o titulo de pel·lícules que ens agraden, o cançons i musiques que ens situen als escenaris o pantalles de cinemes.
La primera vegada que vaig anar al teatre, que jo recordi, va ser el 1987, uns dies abans de casar-nos, vam anar a veure "Bajarse al moro" al teatre Goya, aleshores treballaven entre d'altres, l'Emma Suarez, Jesus Bonilla, Natalia Dicente,etc. va ser una experiència irrepetible, vam seure a 2ª fila i l'obra era molt divertida, encara que amb un missatge de preocupació, el teatre sempre ha tingut un missatge subliminal en el rerefons, és a dir, tu passes de rondalla, però et deixa aquell petit obert per analitzar.
Van passar un parell d'anys(1989) per tornar, però actuava Miguel Gila, aleshores Sala Villarroel, amb "Dejenme que les cuente", si la primera havia estat genial, aquesta va ser extraordinària, encara em fan mal les mandíbules de tant riure, el paio no s'immutava i deia el seu monòleg, i un allà sense deixar el riure, els acudits eren simples, sense sentit, sense coherències, quotidians, sense males paraules, però ell els transformava en ridículs, et transportava el espai de flotació, semblava que entre l'actor i l'espectador només existia èxtasi, i no paraves de riure.
Un dia vaig tindre la sort de conèixer-li, anava amb la seva dona, i ell parlava, va ser en una cafeteria, genial, dons era un barreja d'actor, persona i comediant, jo només tenia ganes de riure, ell s'adonà del fet, i treia alguna.
La següent vegada, vam anar acompanyats d'en Maicas i esposa, al Victoria, el primer musical " Maricel", una superproducció en català, encara veig els ballarins de Dagoll-Dagon grimpant pel vaixell amunt i avall, en Pep Cruz interpretant Joanot, l'Àngels Gonyalons de Blanca, i la resta de la Cia., un espectacle per no oblidar, les veus, el vaixell en l'escenari, un muntatge diferent, un Musical amb Majúscules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada