Avui em feia falta el meu cafè matinal, han transcorregut masses hores des de que vaig posar el peu a terra i per unes circumstàncies o d’altres no l’havia pres, sentia la necessitat, però no sorgia l’instant desitjat, per sort ara ja tothom s’ha anat, així què ho primer és ho primer, no cal demorar-ho més, a preparar la cafetera amb cafè de barreja natural-torrefacte (50/50), espès, amarg, i curt de llet, què costi de remenar, de sucre la justa, només la necessària, per a anular l'acidesa.
Sentia gana, però m’era més imprescindible l’aroma, la calor i gust del cafè amb llet, a mesura que l’anava delectant se m’obria el desig d’acompanyar-ho, i que millor que un panet de llavors amb formatge fos i melmelada de fruites del bosc.
Ara amb la panxa plena, havent-hi satisfet la dosis de cafeïna, el matí té millors perspectives, s’aparten les presses i es planifica amb més racionalitat; els plans no varien gaire d’un dia a un altre, però els objectius estan a l’abast, s’han de superar aquestes jornades irrellevants per gaudir-ne d’altres més intenses, tot i que són aquestes sense grans esdeveniments les que després determinaran fites considerables i valuoses.
Compaginar els estudis amb les feines de la llar, m’han ajudat a posseir nous coneixements i ha obtenir-ne noves titulacions, també m’han facilitat el modus de relacionar-me amb persones més heterogènies, tot i posseir un bagatge considerable, a trencar barreres arquitectòniques, malgrat tenir-ne una edat i no haver-la d'amagar, en igual mesura han estat els responsables d’esvair fantasmagòriques conclusions i de facilitar-me noves vies d’accés al món laboral.
Cada cop estic més convençut que avui m’ha sortit un bon cafè de cafetera, ara bé no considero ho mateix sobre aquest cafè que estic escrivint, doncs ja se sap que cada brou requereix uns condiments, i sembla que avui vaig justet, suposo que amb el davantal i la còfia, sense lligues, com Freddie Mercury a “I want break free” m'arribarà l'inspiració, tot i que “I already feel free”.
Per acomiadar-me només clarificar què eviteu confondre l’estri per a fer-ne cafè amb el meu estat d'inspiració.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada