De l’any que avui s’acaba, m’agradaria no haver viscut cadascuns dels moments d’infortuni sobrevinguts a totes les persones que per unes o altres circumstàncies, s'han vist afectades patint les conseqüències de tants i tants contrasentits. No vull fer memòria per evitar fer mal, però tampoc vull callar, només dir a tots aquells que, d’una forma u altre, han atemptat aquí i allà, frustrant la vida i somnis de tants i tants innocents, que aquests mals causats no resolen cap injustícia, més aviat, agreugen una situació deplorable de per si, a la part que diferents governs els utilitzen per reprimir llibertats dintre i fora de les seves fronteres en nom del bé comú, que ningú sap bé a que respon.
Francament no puc entendre com no despertem d'una per totes; després d’anys i anys, i crits i més crits d’alarma de molts col·lectius ecologistes, ignorats per nosaltres que com societat individualitzada mai hem respectat, més preocupats del nostre benestar que dels inconvenients que generàvem, després de les continuades evasives de grans potencies governamentals, no cal citar noms, del malbaratament dels recursos naturals, dels excessos del consum de productes contaminants i conseqüentment residus industrials i domèstics sense limitacions. Ens comencem a adonar de la greu situació mediambiental existent, provocada pels abusos comesos i de la imperiosa necessitat d’un ordre comú, que encara que tard, rebrem amb entusiasme, desitjant que aquesta iniciativa d’una per totes resolgui aquest mal creat
Que ens fornirà el proper any? Ja voldria jo pronosticar uns bons auguris, però que puc dir si d’entrada acabo aquest pintant-ho negre sobre negre, més fosc que el galipot -“chapapote” en gallec o castellà- del Prestige, encara que per no distorsionar l’abordarem amb la il·lusió i l'esperança que ens caracteritza.
En qualsevol cas i com deia Bon Dia, i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada