Molt honorable

Bon Dia:

Dirigir-me a vostè en el context actual no satisfà les expectatives dels meus cafès, tot i tenir-ne vós com a segon cognom una excel·lent marca de cafè, com tampoc formava part dels meus desitjos ni plantejaments.
El passat dia de Sant Jaume el major a Catalunya i Santiago apòstol, patró d’Espanya, desconec si per un rampell d’espanyolisme, per la pressió a la que feia esmena Montoro, per minimitzar o alliberar la seva família de la pressió mediàtica o per arrabassar-li el pòdium al millor dels millors, en Millet, el cas és que va sortir per revelar que té o tenia una herència en el país dels formatges, i com s’estava florint, ja què durant els anys ha anat creixent, i mentre floria creixia l’olor, que ja traspassava els Pirineus i sembla ser que no pas en direcció nord.
Jordi haig de reconèixer que heu fet un treball molt professional, perquè mai heu aixecat sospites, sempre heu portat una vida austera, sense pretensions, sense fatxendejar, sense donar pistes, però ja sabeu que la canalla no mostra els mateixos criteris ni determinacions que els seus predecessors, doncs ells volen treure més profit d’allò que posseeixen, i de vegades només ens imiten en el negatiu que amaguem, deixant de costat d’altres virtuts, que també tenim, però que ells no detecten o  no aposten per mantenir.
Jordi no se perquè aquest enrenou em situen a casa seva, veig la cuina de la casa de Queralbs, els veig a vostè, la Marta i els seus nens entre espetecs i pizzes, la imatge és calcada als anuncis de Casa Tarradellas, ella preocupada perquè desconeix que passa amb les llonganisses, mentre els petits s'atipen d’amagat, per després reconèixer ho bo que n’està, encara que per fer-ho més apetitós només cal que no sempre el tinguem al rebost.
Jordi no sap la de panxes agraïdes que va omplir el dia de Sant Jaume, perquè els Francisco Camps, Luis Barcenas, Felix Millet, Iñaki Urdangarin i esposa, Carlos  Fabra i tants altres queden relegats a l’escala de súbdits, no sap la de favors que va pagar de cop, fins i tot va elevar l’Alicia Sánchez a la categoria de verge i santa, no sap l’alegria que va donar al PP i molts altres que ara no callen i abans les morenes les patien en silenci, però tots els que el miràvem com l’exemple a seguir hem quedat glaçats, i a més sense arguments ni l’honorabilitat abocats entre les mans dels  raonaments desaprensius de La Razón, i els vociferis d’en Monago i Cia.
Jordi com va trobar l’Iniston? sempre tus i el dia de sant Jaume va cantar, i no pas d’alegria com el malmès Peret, ben al contrari una saeta d'en Serrat.
Com deia Bon dia i quan em recuperi d’aquesta més.