Justícia al Justicier

Bon Dia:
Oscar Pistorius passarà a la història pels rècords obtinguts en les proves atlètiques en que va participar, com també ho farà per haver aconseguit ser el primer atleta discapacitat en participar en un jocs olímpics, mitjançant unes pròtesis de fibra de carboni, però sobre ell sempre pesarà la història fosca de la mort de la seva parella, Reeva Steenkamp, que va morir inútilment de quatre tirs d’un arma i mans del atleta, ja què segons va testimoniar la va confondre en un lladre, i atemorit davant el perill, va estimar-se més disparar a través de la porta on es trobava la víctima, que retirar-se i avisar la policia.
Senyoria, no serà pas aquest un cas fàcil de deliberar, donats els elements extraordinaris que se’n congreguen, ja què l’acusat pateix la manca de cames, perquè li van ser amputades per una malformació, donat que va néixer sense peroné en ambdues, això  ho van fer ser més  perseverant i valent, donat que va anar provant i testant activitats esportives i científiques que l’han ajudat en assolir reptes lloables i difícilment assolibles a la resta de mortals, i conseqüentment, popularitat, fama, diners, prestigi, reconeixement, a més de ser estimat per multitud de masses socials, que exerceixen una pressió involuntària sobre el jurat i la sentència judicial.
El cas seria digne d’estudi per part de psicòlegs i sociòlegs, pel fet que se’n repeteixen seqüències ja observades en d’altres casos, potser el més conegut és el ex-jugador de la NFL, O.J. Simpson, però aquest acapara més l’atenció per les qualitats físiques de l’acusat, que s’incrementa amb la seva passió per les armes, i culmina pel seu constant enfrontament amb els estaments establerts, com ho demostra el fet d'haver aconseguit participar amb l’ajuda d’una pròtesi en el jocs olímpics de Londres 2012.
En un capítol a part s’haurien de valorar les raons al·legades per convèncer policia, juristes i psicòlegs sobre els motius que l’aboquen a disparar, de fet els arguments són més fruit de guió televisiu o cinematogràfic, que propis d’una escena de tensió, recorden la trama invertida de El Fugitiu.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més