Per coloms

Bon Dia:

Els fets desencadenats el passat dia 15 de gener a l’Eixample, pels quals, una veïna de 50 anys, mare de família, treballadora i ciutadana exemplar, va agafar-ne una escopeta i sense cap mena de control, va disparar i matar alguns dels coloms que se’n creuaven al seu pas; això a plena llum del dia, i entre la por i perplexitat de veïns, i vianants, desencadenant la seva detenció, i passant a disposició judicial, noticia que va publicar la seva rotativa.

Aquest succés no despertaria el meu interès, sí no fos, per la manca d’irresponsabilitat  i insensibilitat del consistori municipal, arran les reiterades queixes i demandes d’una solució raonable, per aquest problema i similars, que pateix la ciutat i els ignorats ciutadans, malgrat o sort, que la resta no disposem d’escopeta, per continuar la batuda, iniciada per la consternada, i embogida mare, a causa de l’insistent, i torturador parrupeig  dels malmesos coloms, ja que encara continuem sofrint, la insistent marrucada.

Esmentar que he deliberat les bretxes que obro, davant de col·lectius sensibles amb la defensa, i cura d’animals, i donada la meva contundència, envers els esdeveniments, així com sóc conscient, de que els trastorns transitoris, de l’embogida mare, i veïna, a la qual desitjo una prompta restablerta vida social, i emocional, ran aquests fenòmens aïllats i inusuals, a més de reconèixer el risc que comporten l’ús d’armes, per espantar coloms, perquè no estem a Carson City, ni al llunya oest del segle XIX, encara que, el silenci dels coloms pot significat alleujament temporal, però el pànic generat, desconeixem on desembocarà.

I exposats els arguments i raonaments anteriors , voldria reflexionar-ne sobre el significat que han tingut els coloms, i agraint-ne la vostra disposició, la del diari que dirigiu, i la missiva que llegiu, com dels atents i significats lectors, perquè algú m’expliqués les causes dels baixos nivells d’acceptació social, més quan tots coneixem la trajectòria històrica, simbòlica, així com sagrada, d’aquestes aus, família dels colúmbids, del qual també formen part les tórtores.

La coloma és el símbol del candor, la senzillesa i la innocència, i especialment de la correcta pau o l'harmonia,  però no ha servit de res, com els missatges que varen portar lligats a les seves potes, en temps bèl·lics, per estalviar morts i salvar-ne vides, com la representació d'una coloma blanca, amb una branca d'olivera en el bec, símbol de pau, i puresa en les societats occidentals, imatge immortalitzada per Pablo Picasso, en la seva Coloma de la pau, per evitar-ne el seu declivi i extermini.

La tórtora domèstica, nom científic molt definidor, Streptopelia risòria, és la típica tórtora que treuen els il·lusiones del seus barrets cistella, de mocadors estampats, o mànigues dels seus fracs, recorden tardes d’il·lusions, com quan als anys seixanta-setanta, anaven amb els pares a la Plaça de Catalunya, per donar-les pinso des de les nostres mans, i passar una estona familiar memorable, però la pressió social i el seu comportament animal i natural, ara molesta.

També, però en menor escala, hauríem de referir-nos a l’aspecte culinari, en temps de passats, més habituals que no pas ara, la seva carn, com els ous, quantes i quantes famílies i persones per plaer o necessitat han vist satisfets els seus recursos primaris, per raons indefinides, però generalment lligades, en temps de mancances.

Davant aquesta afecció generalitzada, envers els colúmbids, només veien, els fems sobre els vidres, i escoltem el parrupeig embogidor. Som com la Natàlia, imposades a ser Colometes?

Com deia, Bon Dia, i quan pugui més