Al no existir una traducció homònima de la paraula xivato, en referència a persones o instruments que detecten una errada u infracció, sempre trobarem algú amb la conseqüent voluntat per exercir aquesta tasca i més si li comporta un guany o benefici.
Ho de posar radars per controlar el tràfic, com mitja dissuasiu i recaptador, no és gens del meu parer, ara com cada població, té la potestat de triar o no el fer servir aquests aparells, doncs ho deixem en les autoritats de cada municipi. Però un altre tema, és que vinguin empreses a oferir als municipis, mancats dels equipaments necessaris, l’instrumentari per instal·lar-ho en els punts més adients als seus interessos, que elles només hauran de gestionar i trametre les infraccions als equips administratius municipals pertinents, per rebre una compensació econòmica pels seus serveis, com delators.
Analitzant la situació que esta vivint el país amb el retrocés social evident, em vénen a la memòria records oblidats, de finals de la guerra civil i el posterior “desarrollo”, temps difícils per els lluitadors socials i polítics, ja que eren perseguits pels diferents cossos de seguretat, i entre els medis utilitzats era molt comú el bocamoll de torn, ja fos per la pressió policial, per interessos amagats d’algú, per rancúnia o per empipar.
Ara aquests delators s’anomenen confidents, són protegits per les diferents policies i jutjats, i només tenen la funció d’ajudar a esbrinar i testimoniar a certs judicis.
Fer un catàleg de tots les possibles infraccions que es poden cometre a qualsevol municipi, per sancionar-les i al mateix temps generar una oferta pública de serveis d’on recaptar i generar ingressos, per exemple, perseguir al veí que treu al gos, i no recull la deposició, col·locar un aturat a cada semàfor, per controlar els espavilats que se’l passen en vermell, comptant que hi ha censats 300.000 discs, reducció del 5% d’atur, negociar amb rodalies, transports públics, per ajudar als interventors a sorprendre als que viatgen sense bitllet, i un llarg etcètera de fets que ens passen per davant del morro i no donem importància, però que de fet en temps de crisis, suposarien una economia de subsistència, molt important per administracions locals, regionals i centrals, com per a moltes famílies, en fase terminal.
De fet per començar aquestes empreses que ara només miren els radars com font ingressos, haurien de valorar la possibilitat d’ampliar els camps de recerca de tota mena d’infraccions, que ara passen sense càstig, ja sigui amb estudis de mercat, possibles camps d’acció, les administracions interessades, objectius comercials i rendibilitat, creant una mena d’ETT, on tothom, ja sigui aturat, per vocació, per canvi de feina, etc. es pogués inscriure generant una borsa de treball legalitzada, ja que del contrari els sortirà una rival per desemmascara’ls i així es trobarien víctimes dels seus tripijocs.
Els xivatos, en països socialistes ancorats als anys 60, en països de referència estalinista com Corea del Nord, són coneguts com la policia política, fent tasques delatores, amb cert regust a la Benemèrita o la policia Armada(grisos) de temps de la dictadura franquista, aquesta figura avui per avui no existeix, però ha donat pas als talps, que encara són pitjors, doncs actuen a l’ombra, a més de comptar amb les equipaments del segle XXI, amb tota mena de càmeres, micròfons, xarxes socials, espies, i el que queda de Metode 3.
Com heu llegit, el tema és força expansiu, no té un límit d’acció, implica molts camps i fins i tot, pot ser la solució a la crisis que tant precisa Rajoy i el país en general, ara com heu llegit les conseqüències poden ser pitjors, perquè ser senyalat com xivato, era el pitjor del pitjor, però com deia “El Lazarillo de Tormes”, ho més dur de tot és la fam, que et fa perdre el sentit.
Com deia, Bon Dia i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada