El canvi que esta experimentant el Partit Popular, on els seus líders van envellint com les seves idees retrògrades, esta donant ales als sectors femenins que no feministes, obrint diverses bretxes per edat, situació geogràfica, jerarquia estamental i índex de popularitat social.
Aquestes renovacions o integracions de les dones en l’escena política, són fet general en molts partits polítics, encara que les incursions en d’altres tendències són més discretes, ja que se’m fa difícil de trobar articles per desemmascarar les actituds grimpes de les candidates.
El títol del escrit d’avui, té com a font la pel·lícula que van protagonitzar el malmès Tony Leblanc i la premiada amb l’estatueta dels Goya per la seva dedicació al cinema espanyol Conxa Velasco, “Las Chicas de la Cruz Roja”, sent l’inici de ho que es coneixeria com Espanya Ye Ye, i que trobem representat en l’Anna Botella i Esperanza Aguirre, ara de baixa temporal i retirada espiritual a Catalunya, fent els deures per preparar el desembarcament final.
Les tietes, Luisa Fernàndez Rudi i Rita Barbera, l’hi miren des de les seves comunitats que protegeixen Catalunya d’una expansió catalanista, a l’espera d’una jubilació atenua als seus perfils.
Les corsàries catalana i basca, Alicia Sánchez Camacho i Arantza Quiroga, en defensa del espiritual líder, mentre l’Andrea Fabra ens recorda com ens foten.
Les ministres de sanitat i treball, Ana Mato i Fàtima Báñez, que davant tanta retallada veuen disminuir la seva feina, a l’ombra de la discreta incursió en afers del partit de la Vicepresidenta Soraya Sainz de Santamaria, que ni entra ni surt en qüestions partidistes, però que sempre que parla puja el pa.
I trobats en aquest context, la secretaria general Maria Dolores de Cospedal, que després de declarar a l’Audiència Nacional, ha deixat en mans del president les responsabilitats derivades del cas Bárcenas, així se’m fa difícil d’esbrinar, quina serà l’elegida per prostrar-se al comandament del Partit Popular en un temps no massa llunyà.
Ara es retira el líder murcià, Ramón Luis Valcárcel Siso, amic íntim de Pascual Maragall, de l’aigua del Ebre i dels catalans en general, qui el suplantarà en la comunitat i el partit popular regionalista, mentre prepara la seva sortida europea? Potser la Vicesecretaria General Electoralista, Mónica Meroño Fernández.
Com deia, Bon Dia noies del PP, i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada