Àngels de la guarda

Bon Dia:
Perquè la vida ha de continuar, encara que hi ha aturades en sec, que prenen el nom de tragèdia, avui ha de continuar sent un Bon Dia i com un dia més en el camí de la vida deambulem cap al final més digne que no desitjat.
L’accident ferroviari que es va produir a Santiago de Compostel·la és una tragèdia amb lletres majúscules, i com tal l’hem de tractar amb molta sensibilitat, degut als diferents motius i conseqüències que se’n deriven de tan greu desgràcia col·lectiva, fruit de diferents causes, que com sempre acostumar a passar, en aquests casos i mai exclusives de una causa generalista o fonamental.
Tot i el reconeixement per part del conductor de la seva greu distracció, tot i els missatges en alguna xarxa social, on presumia de poder superar els límits de velocitat, sense ser captat pels radars de la Guàrdia Civil, entenc que relacionat en la èxtasis que suposa moure’s en aquestes velocitats vertiginoses als comandaments d’una maquina tan esplèndida com és la tractora d’un AVE, tot i  sentir-se diferent i superior per les connotacions que comporten tot aquests detalls, no hem de fixar-nos només en el maquinista com únic responsable, encara que té el percentatge més alt de responsabilitat, són també altres motius que han influït en el desenvolupament d’aquesta desgràcia.
Les presses per inaugurar aquestes línies d’alta velocitat, per sortir a la fotografia del moment històric que representa; les manques d’equipament en els combois, encara que no siguin aparells obligatoris, però que són complementaris per casos com el referit; els estalvis en infraestructures, adaptant models vàlids d’altres serveis i en funcionament òptim, al servei dels nous models de mobilitat, alleugerint despeses, evitant malmetre més el medi ambiental, però que ignorem les causes per desconegudes des de la seva implantació. Aquestes i d’altres serien i són causes i conseqüències dels pegats, del que Espanya és líder mundial sense competència coneguda en el model occidental, i per rematar-ho tots contra la imatge del timoner arrogant que presumia de córrer per davant del radar de la Guàrdia Civil.
Els àngels de la guarda no descansen mai, i com equilibri natural apareixen en  l’anònim veí, el desconegut bomber, el voluntari policial, l’ànima del menys lesionat que ajuda per vocació, i cadascú dels éssers que en  mesura de les seves possibilitats i implicació es bolquen en reparar els mals i deficiències provocades de qualsevol adversitat.
Aquests àngels de la guarda, parlen sense paraules, aquests àngels de la guarda treballen en silenci, aquests àngels de la guarda, apareixen per pal·liar i esmenar  les conseqüències dels desastres, i justament aquests àngels de la guarda sense preparació prèvia,  coordinats per l’impacte dels fets, surten del infinit per amagar-se al cel.
Els meus respectes i condols a tots els afectats, els meus reconeixements a tots aquests àngels de la guarda així com els meus desitjos de felicitat per tots.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.