En la història d’Espanya, hi ha moments similars com la de Don Rodrigo Díaz de Vivar, "El Cid Capejador" mort en 1099. I segons explica la llegenda que un atac àrab sobre València, poc després de la seva mort, estava sent bastant desfavorable per a les forces cristianes, fins que la seva dona, Donya Jimena que heretaria el tron de València, li va vestir ja mort amb la seva espasa Tizona i el seu cavall Babieca i li va col·locar a la part alta d'un pujol ben visible, fent fugir als musulmans amb la seva sola presència. Cert o no el que si esta clar és que el Cid era un home temut i respectat allà on anés, tot un heroi.
I les històries d’Espanya, sempre rememoren el Segle d’Or, el Renaixement i la literatura cavalleresca i de cavallers, així, aquí a Catalunya tenim els escrits de Bernat Metge(1340/45-1413), que mentre hi era a presó complint condemna per la mort del Rei Joan I, de la qual no n’era responsable, abatut pel son, i un cop adormit, se li aparegué el rei mort, Joan I, amb qui va dialogar. Fet que després va plasmar en el seu llibre “Lo somni”.
I la més important de totes, és “El Quixot”, on un ingeniòs gentilhome captat per les lletres es transformà en Cavaller errant, i guiat per les seves faules, en companyia del seu escuder, engega batalles imaginaries amb personatges que només ell coneix.
Senyor Maduro, com vostè ben diu, només vostè sap amb qui, com, i que parla o xiula, però es fa difícil de creure, ara bé utilitzar esperits és arriscat.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada