Cubatas

Bon Dia:
L'accepció cubata ve del costum espanyol des de la segona meitat del segle XX de derivar amb el sufix d'unir paraules col·loquials i familiars, com bocata, ordenata, etc... nascudes de l'humorista Antonio Forges, àlies Forges. Aquesta fórmula s'ha estès a termes similars, tals com la wiskola (amb whisky), o la tincola (amb vi negre, més conegut com jote o calimotxo).
El cubalibre és el còctel resultant de la barreja del rom amb refresc de cola. La recepta més clàssica consisteix a posar en un got varis glaçons, afegir rom blanc lleuger i acabar de completar el got amb refresc de cola, unes gotes de llima, preferentment, encara que mancant aquesta s'emprarà unes gotes de llimona i s'adorna amb una rodanxa del mateix cítric. En ocasions pot usar-se rom anyenc. La forma més comuna de prendre-ho és en got ample, tot i que durant anys, s'han utilitzat gots llargs(long drink) acompanyat de gels i una rodanxa de llimona, depèn del sentit del glop, així per a paladars assedegats, és preferible el long drink, en moments relaxants de prendre una copa el short drink .
La història de la invenció del Cuba Lliure vària segons les fonts. Alguns informen que la beguda va ser creada en l'Havana, Cuba, amb rom Bacardí i cola, al voltant dels anys 1901/1902. Les forces nord-americanes que van col·laborar amb Cuba durant la guerra Hispà-Nord-americana, barrejaven regularment rom i beguda de cola en un got dels utilitzats per servir whisky, així  aquesta beguda va començar llavors a denominar-se Cuba Lliure, pels crits d’entusiasme i solidaritat de les tropes americanes.
Des de fa segles la humanitat lluita per estalviar diners de qualsevol manera possible. Els amos dels pubs, discoteques i guarderies han trobat la solució amb el garrafó! Aquesta barreja estranya d'olis industrials i alcohol etílic de cuina. Com reconèixer el garrafó? És impossible detectar-ho a priori, com a màxim ho descobrirà amb la ressaca. Però cura, el garrafó és un arma de destrucció intel·ligent i li esborrarà la memòria, per la qual cosa no podrà saber que lloc exacte li va donar garrafó. La solució: beure cubates en  només un pub tota la nit i anar descartant pel mètode de la ressaca-error. Al final descobrirà per a la seva consternació que fins a l'aigua de l'aixeta dels bars és de garrafó.
Des de finals del segle XX un costum estès a Espanya, sobretot entre els joves, és el de consumir grans quantitats de begudes alcohòliques en la via pública, escoltar música, i parlar. Aquesta activitat que es coneix amb el nom de Botelló, consisteix en adquirir les begudes en ampolles grans, els refrescs i sucs de dos litres, i els alcohols de 75cl. es barregen en els mateixos plàstics o en gots d’un sol ús, i una de les seves finalitats es economitzar.  Es realitza, entre uns altres, en llocs públics com a parcs o zones obertes i concentracions de cotxes Tuning on els joves gaudeixen de les seves màquines mentre estan amb els amics. En els darrers anys s’ha produït un fet innovador que són els macro-botelló, que són festes que apleguen milers de joves amb la finalitat de divertir-se, que gocen de popularitat entre els col·lectius juvenils, però que desesperen veïns i ciutadans aliens als festivals.
El cubata és molt més que una derivació del Cubalibre, el cubata és un sinònim de forma de viure, un sinònim de forma d’entendre, és una expansió de la personalitat de cadascú, és la creació, la inspiració, resumin és el reflex de com som, del que realment ens aïlla de la resta, el nostre cubata no té comparació, no té rival, és nostre.
Però el tema que em du fins aquesta beguda, és la pèrdua de valor durant la primera dècada del segle XXI, el mal ús que s’ha fet del còctel, l’abús que han fet empresaris de hosteleria, espectacles, sales de festes, bars, pubs, etc. i on anirem, hem pogut observar com ha evolucionat, els sectors econòmics que implica, i el simbolisme i període per on s’ha desenvolupat, i ara ja parlem de beguda del segle XX.
Des d’aquestes línies voldria fer una crida a la recuperació del cubata, la competència al gin tònic del que sempre ha estat rival, fins hi tot, sortim en avantatge, doncs els del gin tònic, no tenen ni botelló, ni macro festes, ni titis amb Tuning, això si, ells duen camí avançat, amb les cocteleries i els pubs, però penseu que per un gin tònic, cent cubates. Només em preocupa una cosa, si el cubata es torna fatxenda.
Conclusió, que la rivalitat és obvia, els soldats britànics, prenien gin tònic en les colonies Índies, i els soldats nord-americans prenien Cubalibre al Carib, pel qual la guerra i pau és: -rom o gin-.
Com deia, Bon Dia, recuperem el cubata, i quan pugui més.