El règim comunista de Corea del Nord, i el “Gandnam Style” de Corea del Sud, ens presenten al doble agent 007 nord-coreà Kim Jong-un, fill de l’anterior líder, mentre passeja entre tancs, míssils i militars amb gorres de plat i uniformes de gala i/o combat, segons la fotografia, desafiant des de la seva meitat de l’illa, al gegant econòmic, de l’altre meitat i atès per USA.
El cantant raper Sud-coreà Park Jae-sang més conegut com PSY, mena de cosí llunyà del 007 nord-coreà anterior, passejant-se a l’estil Cowboy coreà, entre uns salts a cames obertes, amb forma de cabalgador, desafiant la resta de rapers internacionals amb un passeig per l’elitista barri de Gangnamun, a Seul, capital de Corea del Sud, amb el Gandnam Style, i aquests oposats mons, a la mateixa illa.
El director de cinema Quentin Tarantino, apassionat d’imatges impactants de fetges, vísceres i litres de sang abocada, vessada i escampada per habitacles tancats tals cambres i interiors de vehicles, que reflecteix al seu rostre, generat per capacitar arguments que complaguin barreges tants fluides d’emocions dispars com les abans esmentades, seria el meu candidat a adoctrinar el líder nord-coreà i estimular un gir als pensaments bel·licistes, juntament amb el seu cosí raper sud-coreà, haurien de editar un nou estat, que podria batejar com la” Rabid reserve dancers” semblat al “Perill reserva de rabiosos ballarins”, encara que al so, sempre rescatat dels anys 60/70, seria Balada trista de Kim Jong-un
Intento entendre aquesta posició bel·licista del líder nord-coreà, intento analitzar les raons d'aquest caduc sistema de govern i política, que podrien definir com d'edat mitjana del segle XX, però queda en els intents, així vaig pensar que mort Stalin, un exterminador, vaig pensar que l'arribada de la Perestroika, un respir, vaig pensar que l'obertura econòmica de la Xina, sense drets humans, vaig pensar que la desaparició de totes les dictadures sud-americanes, on ara neix un nou concepte de socialisme, amb indexs molt elevats de delinqüència, vaig pensar que l'abolició i desaparició del Apartheid, reconeguen les igualtats socials per la població de color, vaig pensar que davant guerres insensates i destrucció de fronteres polítiques a Europa, nous estats, reconeixent anteriors països, vaig pensar les disputes bèl·liques i racistes a l'Àfrica, on al factor humà no té valor, sempre surt algun "Senyor de la guerra",vaig pensar que la desaparició de líders dèspotes com Sadam Husein, Muamar el Gadafi, Hosni Mubarak, i d'altres, que valor pot tindre, vaig pensar quin significat té el conflicte Israelo-Palestí, on la voluntat per trobar un motiu de pau, sembla que no els convé, vaig pensar en la guerra civil a Síria, on el fill d'un altre, nega qualsevol apropament al diàleg, són part de l'actualitat negra, sagnant, i recent, i ara aquest fill de l'anterior líder nord-coreà, ens atemoreix amb les seves forces militars, amb míssils, armes nuclears, amb desfilades, mostrant-nos l'emprenyada popular i populista d'un poble adoctrinat amb trets d'inconsciència i apartat de qualsevol dret de llibertat, sense informació externa, pel que passa fora del polvorí nord-coreà, i l'únic que veig és, que podrem avançar en tecnologies de tota mena, però vivim o actuem en temps prehistòrics, on el comportament humà era irracional.
Volia crear un guió divertit amb tres personatges tan contradictoris, per què penso que tots tres es poden caricaturitzar, els elements eren idonis, però la realitat ha pogut amb la ironia que volia impregnar.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada