Segons la premsa, escrita i audiovisual, Iñaki Urdangarin es demora uns rebuts en el pagament de l'hipoteca. Per sort, el banc, donades les característiques de tan exemplar hipotecat, li ha ofert la possibilitat de acollir-se a un excedència hipotecaria, de quatre anys, igual que a tots els desnonats, que si no paguen, els envia tot l'exèrcit jurídic i capa un altre casa, de acollida.
Així la solvència i rang de tant il·lustre deutor, ha fet reaccionar al banc en qüestió i mentre resol la situació d'atur voluntari en que es troba, l'entitat, "La Caixa" ara Caixabanc, financera Catalana de prestigi i solvència contrastada, dóna aquest tracte de consideració. La qüestió és com surt a llum pública, una informació tan delicada, i més quan té la seva estimada esposa i infanta en nomina, al mateix banc; si la propietat és compartida, com és que només ha deixat de pagar ell? Caldrà pensar, quins són els interessos del banc, disposicions altruistes, econòmiques o bé, que no vol col·labora en el pagament de la fiança, o por, a perdre més, doncs coneixent quina és la part amortitzada i la part hipotecada, és dir, abans que l'embarguin els jutjats, millor que ho faci el banc, i pagar per ser embargat, no té molt de sentit, potser la clau és aquesta, deixant de pagar, no pot ser embargada la part hipotecada, i d'aquesta manera amb el beneplàcit del banc pot continuar vivint a casa seva, mentre el banc no executi l'impagament, tot un tracte de favor, Fundació Noos.
Una cosa fa pensar, que si deixa de pagar per què pensa que l'embargament es produirà, tard o d'hora, esta errant de totes totes, doncs és com si estigués donant la raó a tots quants el volen jutjat ja, s'avança massa per què fins que no tingui una vista i una resolució, i unes quantes impugnacions, passarà un llarg període de temps i no sap quins seran els veredictes, així pot donar-se el cas que no siguin tan dramàtics, ni tan desastrosos com pensa, havent deixat escapar una propietat, que potser té més valor del que se'l suposa, doncs hi ha molts erudits i excèntrics, que la marca Urdangarin els atrau, així com la finca, te una història i no ha viscut un anònim, això és un factor afegit, potser més i tot que el valor immobiliari o la fiança que li han imposat.
No vull imaginar el col·lectiu d'afectats per l'hipoteca a Pedralbes, amb verdes americanes, com les del Màsters d'Augusta, intentant aturar el desnonament, no vull pensar el traumàtic d'una situació que es repeteix a Espanya cada dia; com seria l'estratègia? com vindrà el seguici judicial i policial? amb elegants Mercedes-Benz, com marxaran els desnonats? amb limusines. Hauran enfrontaments entre escoltes i policia? tipus enfrontament polis americans. I un barri tant exquisit com afrontarà un fet tan inusual? s'engalanarà per l'ocasió. Com suplirà el barri la marxa de tan il·lustre veí? Princeses i ducs, no es troben cada dia. Com serà el nou propietari, l'adquirirà per qualitat o per peculiaritats? un capo rus, un ric americà, o el comprara Amancio Ortega per presentar col·leccions exclusives per a princeses, ho que és segur, és que "La Caixa" no executarà de moment cap ordre d'impagament. Tant tens, tant vals. Més val bona avinença, que bona sentència
D'altre banda, el Duc de Palma consort, també podria fer com Jimmy Giménez-Arnau, un cop superades les crisis inicials i emocionals del seu primer matrimoni, amb la néta de Francisco Franco, María del Mar «Merry» Martínez-Bordiú i Franco, més coneguda per "mira qui balla", es dedica a escriure llibres, col·laborar amb revistes i programes del cor, sense cap mena de rubor; i donant tota mena d'informació viscuda i coneguda, així el Duc de Palma consort podria treure partit i benefici als seus moments d’ingenuïtat, que volent exercir de Príncep Blau, es va tenyir de Negre i ara, si vol, de verd dels bitllets que arribaria a cobrar, ofertes no li faltaran.
Com deia, Bon Dia, i a la Caixa, caixa o faixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada