Ahir va passar per tots els medis de comunicació, escrits, radiofònics i televisius de Catalunya, Kiko Rivera, presentant-nos el seu darrer èxit musical "Chica Loca".Kiko Rivera, més conegut com "Paquirrin", és un cas atípic d'èxit comunicatiu, trenca en tots els estereotips, doncs no reuneix el sex-appeal d'altres mediàtics, molt més estilitzats, ni el cos d'Adonis, ni la cabellera de Samsó, ni la dialèctica de Iñaki Gabilondo, ni la veu de la seva mare, però de tot això que no té, ha tret ho que el públic vol comprar-li, sense abandonar una línia, que per molts de nosaltres pot resultar xaró, simple, ordinària, ell amb el seu tarannà l'ha catapultat al cim.
El fet de tindre i haver nascut amb uns cognoms populars, el fet de haver tingut una mare sempre en les portades mediàtiques, l'hauran pogut enfilar, però que ell amb el seu incondicional estil de mandonguilla ninja, i el seu incondicional art, ha creat estil propi, no sé si per rescatar tots aquells Shreks, o per complaure totes aquelles Fionas, si quelcom Sancho Panxut, sense l'ase a la recerca d'un Quixot, o bé restant la seva Insula o moment daurat, on ressaltar les nostres valors, que no els nostres defectes espinosos, que ell porta amb naturalitat.
Paquirrin, es una mena de Déu Mides, tots els que més l'hem criticat en qualsevol moment, coneixem el efecte carambola que du, programes de TV., emissores de radio, discoteques en les que pinxa, guionistes de cinema, regidors de cultura de molts ajuntaments, per engrandir els seus mèrits, contracten aquest fenomen, que si bé els resultats professionals seran dubtosos, els guanys ja siguin en caixa o publicitaris seran valuosos.
Hem de valorar, que Kiko, mai ha entrat en el món pantanós de les tafaneries, ha viscut al marge dels debats intestinals de la Teleporqueria, i ha encaixat com ningú els molts impropis que sobre ell s'han fet, acceptant amb humor o silenci, i sobretot és curiós com tothom quan el coneix diu allò de "em pensava que era així i resulta que és com és".
Chica Loca, una gravació estiuenca, de la que no ens evadirem, és avançar-se per posicionar-se, és esprémer més Paquirrin, però no serà l'estàndard de cap moviment social.
Com deia, Bon Dia, Kiko Rivera "Paquirrí" no et posis perruquí.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada