Aquest dies hem passat d’una eufòria catalanista i patriota a un atac directe als nostres fonaments. Aquest dies hem vist com els Ere arriben a sindicats, amb acomiadaments segons la llei vigent aprovada per el PP; que diaris d’esquerres moderades com El País, també davant la crisis, econòmica i els nous formats d’internet, han de sucumbir i més acomiadaments i tancaments; televisions autonòmiques manipulades per el PP, com Tele Madrid, fidels a estructures centristes i governamentals, on els has deixat, Espe, al carrer fins i tot als teus fidels.
Aquest dies he vist l’eufòric Artur Mas, posterior 11 de setembre, silenciós davant els resultats electorals, 25 de novembre; encara que haig de reconèixer que l’activitat prèvia als comicis va ser molt intensa i els resultats, un got d’aigua freda, així que necessitava una recuperació afectiva.
Ara bé, la lectura que hem de fer, és diferent. Les expectatives posades en Rajoy, quan va començar aquesta la caiguda lliure amb el govern del PSOE al front; amb una majoria absoluta, ens va donar com resultat, l’atac més gran contra l’estat de benestar mai vist. Per aquesta regla de tres, veient com es desenvolupaven els comicis, en altres comunitats amb similituds característiques idiosincràtiques a Catalunya, l’electorat intel·ligent com és, va decidir votar amb seny; doncs que ens ha donat una majoria absoluta al PP? Mentides, retallades, enganys i retrocessos.
Qui va començar amb retallades, qui demanava una flexibilització laboral per abaratir l’acomiadament, qui va ser el primer en el copagament farmacèutic, qui va ser qui....? Com bon polític ens heu ensenyat a nedar i guardar la roba.
Sr. Mas vostè mereix tot el meu respecte, el considero una persona clau en la història de Catalunya i Espanya, el valoro per la seva honestedat, perquè se, que vostè s'estima i donaria el ànima per Catalunya, ara bé la seva persona no ho és tot, les petites opinions fan grans discursos, per ajudar-nos els uns als altres hem de estar-hi tots, si un té la vara del poder només mira allà on vol mirar, si tens que compartir i lluitar amb l’adversari, has de donar ho millor per tots i per tu. No discutiré que una via lliure pot accelerar esdeveniments, però qui se’n refia ara dels discursos que amaguen realitats o no parlen amb claredat.
Ara estem veient com furguen buscant ferir a vostè, al seu partit i l’oposició, i de retruc a la llengua i a Catalunya; aquest tiren la pedra i amaguen la mà, no s’espanti encara tenen canguelo, ho pressionen per què no negociï amb partits nacionalistes d’esquerres, per transmetre'l a vostè, els dubtes d’ells, miri'l des d'el costat positiu, fa un any ens ignoraven, vam proposar un referèndum, ara ens comencen a obrir finestres i ha escoltar
Aquest dies han passat coses, als propers dies les que succeiran.
Com deia, Bon Dia, i ara que bé Nadal més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada