Miss Peggy no ens oblida, ens recorda amb estima i ens desitja sempre ho millor, per què vas marxar? Has deixat un dofí molt tou, molt del partit, tu tenies caràcter, no t’arrugaves, t’era igual l’Aznar, que Rajoy, crec que millor et defineix és Carlos Latre com la Cancellera, només et perjudica una cosa, la teva castissa madrilenya, esta tan arrelada a tu, que seria l’única circumstància i és de fet ho que t’ha obligat a plegar, per què una és Grande D’Espanya i no s’arruga davant quatre bufagaites ni tres dropus.
Ara t’has passat tres pobles amb que Catalunya independent seria una república bananera, per començar aquí no hi ha bananes, només les que comercialitzen a mercats, botigues i punts de venda, encara que una cosa certa si que has dit, que serien república amb plàtans o sense, però per contrarestar i donar fe de que som república, en lloc de bananes, aquí tenim un producte que a Madrid us treu de polleguera, per les seves connotacions i a nosaltres ens agrada per menjar, a l’Aragó li diuen llonganissa, als països valencians botifarra, vosaltres salsitxes, encara que també són un joc de taula, amb certa rellevància, per passar tardes de tardor.
Doncs bé la botifarra la fem de tota classe i varietats, obviant les que va fer Giovanni al Santiago Bernabeu, encara que penso que vosaltres sou massa sensibles per temes de Catalunya i el Barça. La botifarra més popular, que no de partit polític, és la botifarra de pagès, és carn crua de porc triturada o trinxada, embolicada amb la pell de budell; es cuina a la brasa i s’acostuma acompanyar amb mongetes blanques cuites que després sofregim en la paella a un ralet d’oli d’oliva amb uns alls i una miqueta de julivert. És molt bona, només té un petit inconvenient, les mongetes, generen un gasos, obviarem el nom, i aquests de vegades són una mica desagradables, inoportuns, incomodes, molests, però no deixarem de menjar el nostre plat nacional, és qüestió d’identitat, així que proposaria a tots aquests que voleu el millor per Catalunya i els catalans, tastar les mongetes, però no empatxar-se, i menjar botifarra el producte nacional per excel·lència.
Espe, quant et referies a república bananera, no ho deies pas perquè acostumen a ser dictadures, els seus governs, com la dels teus amics falangistes ? era més una reacció d’enrabiada o per atemorir algun navegant distret.
Espe, quant et refereixes a república bananera, ho dius perquè el futur president de la nostra república serà potser un dèspota, un tirà o...? o era només per què penses que el poble català no esta en condicions de triar el seu futur.
Espe, quant et vas referir a república bananera, en què pensaves?
Jo et proposo, que fent servir tots els arguments anteriors i en reconeixement a tots nosaltres mengis més botifarra i deixis les mongetes, els teus gasos estan verdaderament corromputs i els miasmes molesten a qualsevol humà, fins i tot els que pateixen anòmia, i declaris la República botifarrera de Catalunya.
Visca Catalunya, visca la botifarra.
Com deia, Bon dia i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada