Microfons oberts

Es pot dir qualsevol frase per entendre o per ofendre, es pot dir a l’orella o al veí, a tothom o als mitjans, perquè tots ens assabentem, es pot dir directa, encreuada o torta, es podrà dir clara o encriptada, es divulgarà o emmarcarà, però les que diem a micròfon tancat, les voldrem dir o no, i es sentiran o no, però hi són, i per tal bones, encara que injustificades o desafortunades.
 Jo mateix, escric aquest blog per fer arribar, a qui pugui estar interessat, de vegades amb més o menys encert, els meus pensaments, els meus paròdies, les meves aventures, els meus viatges, els meus menús, les meves experiències, a cap i a la fi, l’idea és transmetre una informació, que un cop està feta, cadascú entendrà, assimilarà o utilitzarà segons els seus raonaments i interpretacions; hauran de tota mena, però sobretot es dóna per suposat un “fair play”, on es confia o mimetitza en favor del sentit comú, sortint-nos de baralles o enfrontaments banals.
  Dit això, encara que estic voltejant pel mateix tema, no hi ha dia, que aparegui un nou espantaocells del govern central per aterrir els ocellets, que com jo volem sortir del niu, i llançar-nos a volar, però entre  espantaocells, aguilons, urraques, voltors, tota fauna garapinyaria es queda mansa o domada, pel qual ja no saben per on mossegar-nos.
 Ara li toca el torn al ministre de afers exteriors i cooperació, el senyor García Margallo, potser el que més caut devia de ser, ens dóna classes de història,  i ens parla del nacionalisme comparant-lo amb el nazisme i el marxisme, i dies abans ens deia que ho que es va veure al Camp Nou, perjudica la imatge d’Espanya.
  El nacionalisme no només és el que podem arribar a sentir els catalans, però quin significat té o prenen, els seus arguments de defendre l'estat, com els definiria? Potser més anys de dictadura democràtica, jo també puc entendre com un nacionalisme, el defendre la hipotètica unitat estatal, on radica la diferència, que li atorga més credibilitat, pot parlar-me amb altres paraules, però no utilitzi en propietat de llibertat aquest termes, ja que només serveixen per crear hostilitat.
 Si la imatge del Camp Nou, perjudica Espanya, ho que vostè fa amb les seves paraules és confondre més encara, tots veiem ho mateix, cada un l’interpreta  com vol, convé i interessa, i justament la seva visió difereix de moltes altres que si hi eren presents.
 Així que li demanaria, que fes de diplomàtic, i deixés, els seus, de moment, compatriotes o veïns parlar, al cap i a la fi vostè és un assalariat de rang, triat pels ciutadans, per dirigir en les tasques assignades, les voluntats d'aquests, dintre d'uns paràmetres.
 Com deia, Bon Dia i quan pugui més.