Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 2 de setembre del 2012

El bé, el lleig i el dolent, sorpresiu

Bon Dia:

Amb aquest escrit arribem als 100, això ens ha donat per molts pensaments encara que vull tornar a agrair-vos la bona acollida que heu dispensat i la comprensió que heu tingut.

La veritat és que duc varies setmanes treballant l'idea, voldria que fos un escrit especial, divertit, valorat, però contra més ho penso menys em surt, he provat de rescatar els millors, he intentat generar una fantasia, he provat de crear un PowerPoint, tot han estat intents, crec que el millor d'aquests escrits són les improvisacions quan mires una estampació, quan llegeixes el diari, quan tastes els pensaments durs, del que no et sortiràs, i trobes l'aliat per sortir dels moments difícils, són els teus moments, i dies més tard, els tornes a llegir i trobes un sentit còmic, i dies més tard, no sap d'on treus aquests pensaments, aquestes paraules, i has plasmat tot aquest repertori imaginatiu, real o fantasiós.

Si tingués de dir quin pensament, quin escrit, ha estat el més significatiu, no apostaria per cap, hi ha que els he rigut molt mentre els confeccionava, i després, quan el llegia.

 El dedicat a Tony Torrent, ha estat el més llegit, i vaig escriure amb moltíssima passió, era un moment que sempre he conservat en la memòria i retina, és una persona que viu l'intensitat, com podia deixar de fer-lo?

El del aniversari de casament, em feia molta il·lusió, m'omplia, l'Elvira no imaginava que faria un escrit per nosaltres, va ser molt tendre veure com s'emocionava i deixava anar alguna llàgrima, mentre el llegia, molt entendrit.

 Els dedicats als viatges, són com tornar a viatjar, és estar al lloc, des de la teva cadira, des de les teves lletres, són somnis, fets o fantasies, estàs o no estàs, en l'indret.

Els irònics, els desgavellats, els polítics, tots han estat els meus cafès, i amb estima deixar-vos aquest vídeo, com record de la que va ser, la primera cançó que vaig crear, encara que no li va agradar, a Rebeca, però Frank no va dir res, com veieu té broma, i és divertida.
Com deia, Bon Dia, i dema més

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada