Noces D'Argent 15 juliol (1987-2012 )

Bon Dia:

Avui estem d'aniversari de boda, fa 25 anys que tal dia com avui, dia del Carmen, vam contraure matrimoni civil, l'Elvira i un servidor.

Aquest temps amb la companyia d'Elvira ha estat el que mai hagués somiat, el meu somni de petit, fet realitat, conviure en parella, disposar de la nostra llar, els nostres fills i gaudir dels petits plaers de la vida, per mi viatjar, teatre, restauració, més una feina, que em va acompanyar fins a fa uns mesos.

No puc queixar-me dels moments intensos que ha pogut viure, sempre dic, que el millor que et pot donar la vida és una persona que ompli els buits que un té, i sàpiga entendre't i comprendre't, a cada moment, sempre és encoratjador, sentir i saber que qui est amb tu, sent el mateix, i viu i comparteix aquesta il·lusió.
Tinc 51 anys, i es pot dir que he passat la meitat de la meva vida amb la seva companyia, he estat un privilegiat de poder gaudir dels moments més importants i de fets que han marcat la nostra vida.
Tenim dos fills, amb 20 i 16 anys respectivament, amb ells hem compartit els nostres plaers, cosa que ens omple, encara que el futur se'ls presenta complicat, no és ara un bon moment com per fer valoracions, l'incertesa de cap a on camina aquesta societat, els resultats d'aquests canvis, l'inestabilitat sentimental, social i econòmica, de moltes parelles, frena els desitjos i voluntats d'aquest jovent, que veu  el futur insostenible, i un camí molt deteriorat, sense un horitzó, gens esperançador.
Darrerament els cicles migratoris que fa una dècada, eren fonts de coneixements, eren experiències per després disposar d'un bon curriculum, s'estan reconvertint en sortides sense retorn, els joves marxen, i en la nostra societat, ara per ara, preval el fet econòmic al social, els resultats han de ser favorables i immediats, no valen a llarg termini, oblidant qui som i cap a on anem.
Sempre he pensat que les preses són males companyes, s'han de valorar els sentiments, la senzillesa d'actes i els esforços per millorar i mantenir els mecanismes consensuats, sense renunciar als avanços socials, hem de ser més persones i menys aparadors.
Avui fem 25 anys de casats, no sabíem si arribaríem i on arribarem si la salut i el futur ens permet, però som feliços d'haver arribat fins aquí.
T'estimo Elvira encara que no tinc paraules, que substitueixin més i millor la teva presència, tots aquests lustres.
Com deia, Gran Bon Dia, i demà més.