New York

àrgoles

Bon Dia.

   New York, New York, vam visitar USA , al estiu del 2008, en un principi, vam decidir fer una estada exclusiva,  però vam comprar els vols, i quan vam començar a mirar hotels els preus es disparaven,  la qüestió era que nosaltres teníem que passar 12 nits, al mes d’agost i volíem estar a l’illa de Manhattan, havia alternatives a les afores, als barris més allunyats, però el fet d’haver de dependre a certes hores de la nit dels transports públics no ens  agradava gaire, així que vam començar a treballar idees, pressupostos, ofertes i els hotels eren molt però que molt cars, va ser quan mirant catàlegs, vam pensar, que mai se sap, si tornaríem, que Buffalo esta molt a prop, amb les cataractes i Toronto, així que llegim  fòrums, com el de “Los viajeros”, vam saber i vam descobrir un tour operador local, que ens oferia una excursió, a les cataractes del Niàgara, amb pernoctació, visitar Toronto i tornar pel Llac de les 1000 illes, a un preu d’escàndol, per qual vam contractar-la, al temps que pensàvem que la distancia a Washington era més  propera , i dit i fet, al símil anterior , Filadèlfia, Washington i Baltimore, i aquests van ser els recorreguts que vam emprendre des de  New York,  un cop planificats els itineraris, només era qüestió d’enllaçar les nits que passaríem a Manhattan amb les sortides i excursions.

Madisson Ave

    A Manhattan ens allotgem al hotel Grand Hyatt, carrer 42 amb 5ª Avinguda, al costat de la Central Station, des de la finestra  de l’habitació, podíem veure el Chrysler Building a l’altre costat del carrer, vèiem les gàrgoles que hi ha al sostre de la Central Station, anàvem a peu  a Broadway,  a St Patrick’s, Tyffanis, Empire State, 5ª Avenue, Rockefeller Center, teníem el que volíem, quan vam somiar en aquest viatge.
    Els museus, tots gratuïts, amb una petita voluntària col·laboració, només el Moma, Guggenheim, i els sostres dels edificis com el Empire State eren les activitats de pagament, podies anar a l’illa Staten gratuïtament, caminar pels ponts com el de Brooklyn.
    Les compres, el paradís del comerç  de marca, era tant amplia l’oferta, que de vegades, oblidaves que volies visitar, com vam fluixejar a Tiffany, acostumats al rigor de les joieries del Passeig de Gracia, allò era "El Corte Ingles" del Diamant, entrada lliure, mai hauria pensat tants empleats, tants quirats al teu abast, impensable, suposo que les mesures de seguretat deuen ser excepcionals.
    La visita als barris, la missa Góspel, els vestits i decoració, tenies moltes esglésies per triar, tot depenia de la cua que volguessis fer, el Central Parc, l’edifici Dakota, el barri xinés(Xina Town), el barri italià(Little Italy), la borsa a Wall Street, i l’excursió a Statue of Liberty.
    Broadway amb els musicals, els lluminosos, la gent caminant per tot arreu, les botigues tancaven molt tard, així vam triar el musical de Mary Poppins, tenies tots els que volguessis, per a grans i menuts, era molt curiós veure els policies a cavall, els camions circulant a la nit per mig de Broadway, els ramats de gent caminant amunt i avall, les cues a les discos, la gent esperant a la sortida dels camerinos als teatres, per demanar fotos i signatures als actors més coneguts, tot una experiència, i de la coses que ens oblidem.
    Sempre que parlo amb amics i coneguts discrepen sobre la cuina, la meva experiència va ser grata, bàsicament sempre que viatgem ens agrada menjar l’autòcton del lloc, però com norma la millor referencia de qualitat/preu seria l’entrecot, tots sabem que aquest plat amb una guarnició i una beguda, és just el que necessites per dinar, més o menys tots coneixem el preu, i segons el cost i  restaurant, pots valorar si es car o econòmic, per aquesta regla de tres, tu traspasses això al lloc on estàs i sap el que, nosaltres vam tastar als típics Steak ,ara bé, sempre el demanàvem poc fet, a ells els agrada cremat amb salses picants o entomatats, però vam fugir dels Sandwich, vam menjar les hamburgueses de 250g, però vam fugir dels Burger coneguts, vam menjar salmó, pizzes, amanides, muffins, vam prendre cafès dels Starbucks pel carrer, en conclusió, que com menjàvem el que ens agradava, cap problema.
    Com deia, Bon Dia i demà més.