Quan érem petits vam sentir els contes dels tres porquets, la caputxeta i el llop, el príncep blau, la Blancaneus i els 7 nans, i tants d’altres, en tots els casos el text era molt similar, encara que en diferent espai, personatge o malvat; vam sentir parlar del llop, de les bruixes amb escombra o sense, dels beuratges , encantaments, maleficis, tot era desgràcies al principi per després mitjançant un heroi desconegut , maco i valent, resolgués la trama en un no res, aquest tità, després resultar ser fill d’algun monarca destronat, fill bastard, o fillastre, en conclusió, que necessitava una historia per sortir de l’amagatall; després sortia l’amor i a regnar amb felicitat, amor i il·lusió i clar, aquest era el final del conte, però la vida continuava, que no el conte i és quan comences a fer-te gran i penses en el conte, en qui t'ho explicava, i que el llop segueix viu, que el príncep esta a Marbella, amb altres prínceps i penses per que no hi havia princeses, que tu al cap i fi, no ets caputxet, que no vindrà la llenyataire, que no duràs la cistella a l’àvia, i com és que la iaia viu tant lluny del poble i sola.
En lloc de Blancaneus, tu series Blanco Ariel, i en lloc de nans tindries nannes, la bruixa seria un atractiu pervers i en lloc de pomes t’oferiria llaminadures, i és ara que et preguntes com serà la meva princesa, i penses, i penses, i penses, i et despertes i recordes que a tu no et van narrar contes, que tu vas créixer a un barri obrer, i que la teva il•lusió era tindre una bicicleta i sortir pels camins i carrers amb germans i amics d’infància, això si érem obrers i feliços.
Com deia , Bon Dia i demà més, explica’m un conte, com li entendrem no se, ara l’escoltaré amb passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada