Chiripifláuticos

Als troncs

Bon Dia:
El dia té peculiaritats com la barreges informatives, d’una banda sabem que Patricia Conde es va casar amb Carles Segui, empresari mallorquí, guapo empresari que ja“ sap el que vau fer”, al mateix temps que la Sexta, guanya un judici contra Telecinco per parodiar-la en un sketch titulat” el dia de la merda” al programa que copresentava  la núvia; un dia per a  princeses, estaven tots el companys de programa en la cerimònia.
El títol d’avui em traspassa a temps passats, als començaments de la televisió infantil, previs al gran Torrebruno, mestre de mestres, el més gran, encara que l’estatura no era el seu fort, però la naturalesa li compensa amb simpatia i estima.
Els Chipiritifláuticos, era el programa que veia moltes tardes mentre berenava, per cert que la Generalitat, ha decidit estalviar el berenar dels presos, sense comentaris de moment , el quatre de  juliol, dia de la independència americana, la pensió completa, no inclou el berenar, retallada de xocolatines.
 Locomotoro, conductor de tot menys del colze, un simpàtic "taujà" amb boina, inclinava el seu cos cap a davant amb els peus fixos a terra (tipus Michael Jackson) i amb frases com "que se’m mouen els mofleeetes" (la qual deia quan estava content) o "esborra això" (quan s'equivocava i es donà compte).
El Capitán Tan és tan capità que sembla un Rataplán. Amb el seu inseparable salacot d'explorador i la seva samarreta a ratlles. Sempre que trobava l'ocasió, comptava els seus viatges amb la següent frase: "En els meus viatges per tot el llarg i ample d'aquest món".
Valentina  dolça i fina com una mandarina, sempre proveïda d'unes grans ulleres, era la més intel•ligent, sensata i saberuda del grup.
El Tío Aquiles amb nebots a milers, un simpàtic ancià vestit de tirolès, representava el seny i la prudència i era l'encarregat de posar fre a les extravagàncies de la resta de personatges.
Els Germans Malasombra, eren dos pistolers que anaven vestits de negre, però quan es convertien en els germans Buenasombra els seus vestits eren blancs.
Després arribaren d’altres com  Poquito, interpretava a un pallasso, Filetto Capocómico , era un personatge vestit amb túnica romana, corona de llorer i lira, amant de l'òpera. L'acompanyava un lleó de peluix anomenat Leocadius Augustus Tremebundus i Barullo era el més petit i estava interpretat per un nen negre a qui tots volien
Don Mandolio, era un senyor vestit de negre amo del Circ del senyor Mandolio que volia domar Leocadius i que tractava malament al pallasso Poquito, així com Ossobuco, la tia Rita, aquests eren en disparitat els Chipiritifláuticos, cadascú tenia una cançó i cada qual s’identificava segons els seus somnis, sempre cantaré “El Barquito Chiquitito”.
La Pesetina( Cristina Fernàndez de Kirchner ) ha presentat la seva nineta, i no solament  la Cristinita, sinó que també la del seu difunt Nèstor, la del mandatari veneçolà, Hugo Chávez, veig que et comences a relaxar i et dediques a fer coses d’àvies, el temps posa tot al seu lloc, encara que és bo que el teu país reconegui en actes oficials persones de diferent idiosincràsia i vida,  no entenc que feia en Garzón a la presentació, justament ara que qui se’l va carregar es fora, o no.
Com deia, Bon dia i demà més.