Tonikevicius

Toni Torrent

Pujada a peu  a  Montserrat

Bon Dia, Basketmaniatics:

El nº 1 del bàsquet dels meus coneguts és el genial Tonikevicius, culer, medul•lar, emprenyat i sofridor com tots, és el drac dels partits perduts i l’inflat dels triomfs, encara que no viuria sense el seu Barça del ànima, i els estimats amics, amb qui comparteix aventures, disbauxes i experiències, són i formen part del seu món.
Hem viscut, el millor Barça de la historia, després de 113 anys d’existència, hem aixecat més copes que Laporta-celebra tions, per cert Jan, et volem felicitar avui per la teva onomàstica, i demanar-te que no deixis de sorprendre’ns amb els teus egocentrismes, ens vam conèixer el 1999, juntament amb Majuelo i Rubèn Caminal, els Canet fans, per mi, si la memòria no em juga una mala passada(F.C. Barcelona- Real Madrid 80 – 77) éreu el trio de Màlaga 2001, allà a recolzar el nostre estimat club, les grades buides i vosaltres per animar, sense arrugar-vos, no van haver polèmiques de xiulades, ni crits en contra de la corona i l’Esperanza (Miss Peggy) presidenta del Senat(1999-2002), no va obrir la boca en aquells moments, deu ser perquè Bankia no existia, i el forat era una bogeria llavors.
Com deia, vosaltres, la fe i estima, pels colors i club, ens vau injectar un elixir blaugrana, aixecar la 1ª Final Four, va ser qüestió de temps(2003) i després ha vingut l'èxtasis, sense precedents, del qual no volem saber el final; els Canet fans, i els millors anys triomfants.
Toni Torrent, Tonikevicius, que l’historia sigui testimoni dels teus moments  gloriosos, com nosaltres hem gaudit aquest episodis de deliri.
Com deia, Bon Dia, i demà més, pels Canet Fans, records Toni.