La Carmanyola amb Jaume Sisa

Bon Dia:

Elevador de Santa Justa

La crisis econòmica esta afectant també la mainada, hi ha pares que tenen treball, però els sous han abaixat, a part els col·legis, horaris i distancies d’uns i d’altres, no permeten fer un agrupament a l’hora de dinar, així que la novetat és portar la carmanyola a escola; amb els esforços que hem tingut que sofrir per aconseguir unes empreses de càtering, la dificultat de trobar un dietista, un endocrí i una qualitat, varietat i frescor en els productes que prenen els nens, ara passem al menjar fet a casa, que deuria ser de molta més categoria, per coneixença dels productes i menús que preparem, encara que no serà així per manca i disposició de temps, ja sigui en la cerca i compra dels queviures, com en elaboració, altre qüestió és com s’espavilaran els petits davant l’utensili, el panorama que se’l aveïna res encoratjador, tot i això, la conselleria d'educació, esta preparant un regulador o paquet de recomanacions.

Jaume Sisa va néixer el dia de la Mercè de 1948, aquesta estela, li atorga el grau i categoria autodenominar-se Galàctic, molt abans que el grup de corre pilotes blancs, el prenguessin en propietat d’identificació del moment gloriós que passaven, al igual que pren sintonia amb data i singular labor autor.

El disc més conegut i llançament del mite Sisa fou “ Qualsevol nit pot sortir el Sol”, paradigma  d’un món de contes de nens, on es dóna la benvinguda a tots els personatges de faula i ficció de la nostra infantesa amb il·lusió i desig harmònic de fraternitat i pau, en un retrobament que es vol presentar dolç i grat.

Jaume Sisa sortia a l’escenari amb aspecte Arlequí, ulleres de pasta negre amb vidres foscos, mitja cabellera, barret, americana i corbata, la imatge bufona era preàmbul de l’espectacle simpàtic que ens oferia als recitals, no sense sentit, encara que criticat i ignorat per tots, era valorat per la seva valentia i admirat en secret.

Es va reinventar a Madrid com Ricardo Solfa, potser seguit pels moviments de “la moguda madrilenya” o bé per provar sort en altres llengües, mai ha reconegut públicament aquest moviment, va reaparèixer als 90, amagant l’anterior identitat.

Com deia, Bon Dia i demà més.