| Navegació pels canals d'Amsterdam |
La veritat és que aquest món com d’altres quan el comences a conèixer, sembles més ignorant, i parlar-ne d’informació un tòpic.
Quant llegia i observava un link que ens va deixar un Professor, en un curs de gestió d'informació, em venien records de pel·lícules (Inteligencia Artificial, Yo robot, etc.), però també recordava que fets determinats de la vida on la informació que ens donen les maquines són fiables i faciliten o resolen d'algun dubte, les primeres ecografies, els Rajos X, les fotografies del Meteosat, són exemples, fins l’actualitat que deixes al cotxe al taller i el primer que fan, és passar-lo per l’ordinador per diagnosticar el estat i donar-te un resposta.
Doncs bé, tot això em fa reflexionar sobre on acaba l’home i comença la maquina. La generem nosaltres amb la informació que hem anat recollint durant temps i ens supera, per que és creada per una funció determinada, ja que acumula, mentre fa el seu servei, més informació, que anirà enregistrant i administrant a cada moment.
A nosaltres, al igual que a les maquines, la informació ens és bàsica i necessària, però tenim un avantatge que la creem per ajudar-nos, per facilitar-nos la feina i qualitat de vida, al igual que creem les bases de dades per estudiar tota mena de fets, també necessitem avançar i és aquí on intervenen les maquines
Nosaltres trèiem una informació de les bases de dades, de aparells electrònics de recollir resultats, de estadístiques, de llibres, etc. les pròpies generadores de informació disposen, i no hauria de ser, ni és la seva tasca, la interpretació aquesta, és per aquest motiu que encara penso que és al metge a qui decidir, que i com sanar-me, però pot ser que la maquina em salvi.
Com va dir Shakespeare “TO BE OR NOT TO BE”
Com deia, Bon Dia i dema més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada