Cosins i Primas de Riesgo

Porto

Bon Dia:

Les ultimes setmanes, mesos i dies, només es parla de la Prima de Riesgo; quan érem joves, l'única prima de risc que existia eren les filles dels tiets(cosines), amb aquells cossos, davanteres, cames llargues i un final de esquena sense apel·latius, qui no tenia una prima de risc?, i per més Inri, es veu però no es toca, era un martiri, tant a prop i tant lluny; aleshores tu exercies de primo(cosí), tal con ressenyo de primo; la prima per edat i ebullició d'hormones, jugava al flirteig, amb la sensualitat que les caracteritza, i tu espectador d'un gran espectacle, al que no tenies cabuda, d'aquesta manera, els teus amics/col·legues aprofitaven el teu vincle familiar per apropar-se a la Pepi, Lola, Xelo, o com es digui la prima o primas de riesgo.

Allò si era un risc, per que si se t'anava el cap o obrien camí, podia caure tot el ministeri de defensa sobre tu, diguen pares, tiets, avis, cosins, germans, sense oblidar-nos de la interessada, que sempre dirà allò, jo no volia, em va embolicar, sóc tant innocent, cadascú deu saber com li va anar amb la prima de riesgo, nomes cal que mireu la cara de la foto per saber la meva.

Primo aquest nominal de fill del germà del pare/mare amb fill de germà de pare/mare, és més que això, és una paraula que serveix per definir aptituds en les que et sents utilitzat per el benefici d'un tercer, amb la conseqüent carrega, ja sigui econòmica o emocional, és un apel·latiu que acceptes i assumeixes en silenci, però que no t'agrada que et recordin o el esmentin els que s'han aprofitat.

Desprès d'aquest breus apunts, començo a entendre l'ús d'aquesta paraula a economia, és dir que el que per tu és un risc, pels col·legues són un bombó, només una paraula primo.....

Com deia, Bon Dia, i demà més, la fotografia a Porto any 2006.