Fa uns dies que noto faltar la inspiració amb la que vaig començar aquests escrits, els temes no estan florint, les idees són escasses, repasso els escrits antics, faig correccions lingüístiques, miro àlbums de fotos, trobo amics i vells companys pel carrer i parlem, comento les novetats del país, l’enrabiada de l’estat de la nació, la situació econòmica en general; els menús que no se si agraden, les receptes si és que les seguiu o les podem superar o arranjar, miro estadístiques per conèixer les visites, en conclusió, que estic en un moment de reflexió sobre les reflexions de “Els meus cafès”, no he perdut la il•lusió inicial, però la idees no floreixen, sempre ha volgut transmetre un caire simpàtic i còmic, ja que aquests no apareixen als meus pensaments, sempre he pensat que si perdem l’humor perdem la il•lusió i amb aquesta pèrdua, deixem els millors moments, ja que mentre estàs rient els teus/meus problemes queden apartats, ja tindran temps d’aparèixer i resoldre’ls.
Deu ser l’arribada de l’estiu, l’any que disposem de temps però és el primer que no hem fet plans de vacances, l’any que somiàvem, per fer 25 anys de matrimoni, quan vam començar, al tornar del creuer pel Bàltic, a fer projectes d’on i com celebraríem aquest dies i alguns dels projectes eren un creuer per les illes greges o bé anar a fer la costa oest dels EEUU, per ara farem vacances de vacances.
El proper 15 de juliol és l’aniversari, dia de santa Carmen, havia una cançó que deia:
Carmen no me des tormento
Carmen dejalo correr
La fotografia d’avui correspon al Gran Teatre del Liceo, hem anat varies vegades a escoltar opera, la primera va ser Rigoletto l’any 2004, El carnaval dels animals l’any 2007, també vam anar a l’opera de Viena i vam veure Carmen, les operes acostumen a ser drames i els finals acaben en tragèdia, no sempre, suposo que per poder treure el màxim d’extracció a les supremes veus, no sóc un entès en matèria, ara bé la simbiosi de veu-sensació si la connectes no té expressió escrita.
Com deia, Bon Dia i demà més.
Tens les idees molt clares i això és l' important. Es normal que tinguis alts i baixos, la situació no és per menys. Pel que he pogut llegir has sabut fruir de la vida, i ho seguiràs fent. Si enguany no es pot anar de vacances, doncs no passa res. Aprendrem a gaudir de l'espai quotidià, que segur que ens pot oferir molt. Aquest dies hi ha un anunci de cerveses que diu:“Quan estimes el que tens, tens tot el que vols” i si bé no m'han agradat mai les frases solemnes, aquesta es una de les que em fa pensar-hi. Cal ser conscients d'on ens han ficat, que hi ha molta gent que pateix, agrair el que tenim i lluitar per que no torni a passar.
ResponEliminaÀnim i endavant.