Les lletres de les cançons de Café Quijano han estat un reflexiu sobre tipus de vida, que jo definiria com de cops amagats.
Descriuen uns personatges quotidians i respectats, però treu a la llum, els seus draps bruts, fa incursions en la seva vida social, els situa en espais de titellaires, envoltats amb altres actors, on troben un posat més banal per a cadascú mostri debilitats i deliris.
La creació musical és producció pròpia, aporten una música innovadora, que flueix i uneix amb les lletres, quant escoltes la música esperes aquelles paraules, mostrant un misteri o recolzament, és com dir no marxis que el que explicaré t'interessa, més quant t'ho expliquen, reconsideres els aspectes i assumeixes que les persones i personatges van de la mà amb vicis i virtuts, fins i tot, el personatge pot ser més vinculant que la persona.
Per finalitzar una estrofa:
Nada de ná, ni mucho ni poco
te quedas mirando la vida pasar
Qué te pueden dar siendo marioneta
de tan poca tela quién se va a fiar
Nada de ná, ni mucho ni poco
te quedas mirando la vida pasar
te quedas mirando la vida pasar
Qué te pueden dar siendo marioneta
de tan poca tela quién se va a fiar
Nada de ná, ni mucho ni poco
te quedas mirando la vida pasar
Com deia, Bon Dia, i demà més i millor, per vosaltres.
Com deia, Bon Dia i demà més, la fotografia a una terrassa a Berlín l'any 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada