Sintonitza't

Torre de Hercules 1996

Bon Dia:

  Era molt petit, quants els pares van comprar la primera radio, era enorme, tant o més com un microones de 21 litres, funcionava amb electricitat i van fer un pedestal en la paret per penjar-la, a una alçada com para que nosaltres que tenien 3/4 anys no arribéssim, els pares posaven les emissores del moment, encara que no recordo com o quins, de l'època recordo sobre tot el programa de Elena Francis, Espanya para los espanyoles i els programes esportius de Diumenge tarda, que escoltàvem per saber els resultats del Barça i la travessa; no ens deixaven manipular les emissores donat que havia risc de sintonitzar alguna de les compromeses en aquell temps, eren les que emetien des de França o com la desconeguda Radio Pirenaica des de URSS i Romania, així que ells eren qui decidia les emissores.

A mitjans del 60 van comprar la primera televisió, a la part que les ràdios començaven a disminuir les mides i fins i tot van aparèixer les primeres ràdios de butxaca, que portaves a la mà o posaves en l'oreja per sentir-la, en aquell temps, escoltava emissores com la Cadena Ser, Cadena Rato (propietat del pare del expresident de Bankia), Radio Nacional, etc., recordo aquelles radionovel·les, que sentia la mare, mentre cosia o ens teixia algun jersei.

   A finals dels 70, principis dels 80, amb la FM i la joventut, les que més escoltava eren les emissores musicals, per desprès passar als programes nocturns com La nit dels ignorants, que dirigia en Carles Cuni i Parlar per Parlar amb Gemma Nierga.

   Ara combinem els informatius, amb les musicals i els nocturns i molt matinals, com " Si amanece nos vamos", Fricandó matiner, El matí i la mare que ens va parir; la radio per mi es necessitat compartida

   Com deia, Bon Dia i demà més