"A mar revuelto, ganancia de pescadores", el millor futbol del planeta es fa en la península ibèrica, doncs la final dels millors equips del continent europeu, no la jugaran equips ibèrics, la jugaran anglesos i alemanys, no fan un futbol fenomenal, però han estat tenaços amb els seus criteris, la fe belluga muntanyes, es van repetir els matisos, és a dir, tan Barça com Madrid, van arrancar amb decisió, van fer els deures, i quant la afició més relaxada començava a gaudir-ne van arribar els vara-pals, el mateix estereotip, els anglesos amb un pèrdua de pilota van remuntar el resultat inicial, els alemanys tretze són tretze, es va repetir el fet amb diferent argument, però amb similitud, uns i altres es van dedicar a jugar, els locals animats per les aficions locals, els visitants amb la fe, de que encara són vius i pots remuntar el vol, conclusió, que els partits acaben al final i que has de jugar pensant amb el joc, no amb la mirada posada a casa del veí, has de gaudir-ne del que fas , no del que diran.
El senyor Montoro, una mena de Gargamel per tots els ciutadans del país, no deixa indiferent ningú, em fa recordar d'altres ministres d'economia, que no se si pel càrrec s'ha de tindre un perfil còmic, el sents parlar, i creïs que els xavals tenen dibuixos animats al televisor, penses que els expliques, pobre canalla, si no t'entenen, aixeques el cap i flash, és Montoro explicant els comptes, que no el conte, que veu més atípica, quina imatge més singular, i és el Ministre, però la memòria s'et refresca i aleshores vénen imatges de ministres d'economia des de 1982 i penses amb Miguel Boyer, Carlos Solchaga, Pedro Solbes, Rodrigo Rato, Elena Salgado i Luis de Guindos, i la pregunta és: ha de ser característic el perfil al càrrec?, si penseu en cadascú, segur que els trobeu divertits, encara que amb un somriure glaçat per la pasta que ens costen.
Com deia Bon Dia, la foto es la família a Hellesylt (Noruega) 2010, i demà més i millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada